El TC declara extingit el recurs d’incostitucionalidad del govern contra la Llei Valenciana 3/2017, per a pal·liar la pobresa energètica per pèrdua sobrevinguda d’objecte

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha dictat una interlocutòria que declara exitnguido el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern contra l’article 3 de la Llei Valenciana 3/2017, de 3 de febrer, per a pal·liar i reduir la pobresa energètica a la Comunitat Valenciana per desaparició sobrevinguda del seu objecte.

El Tribunal entén que la controvèrsia competencial suscitada en el present recurs ja no subsistix perquè la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió (en vigor des del 22 d’abril de 2018) , deroga, entre altres precepte s, l’article 3 de la Llei 3/2017, a l’optar per un sistema distint per a protegir als consumidors vulnerables.

El recurs d’inconstitucionalitat del Govern es basava en que la Llei 3/2017 invadia competències de l’Estat (art. 149.1 apartat 13 i 25) per regular una situació en què les empreses subministradores d’electricitat i gas no podrien tallar el subministrament de certs consumidors que no pagaven les seues factures, fins que la situació d’estos no poguera ser valorada pels servicis socials oportuns, per si havia de ser assumida la dita factura per l’Administració

La Llei Valenciana 19/2017, de renda d’inclusió, opta per un sistema que qualifica en el seu preàmbul com un nou paradigma que consistix en la definició de "un nou dret bàsic, subjectiu i de ciutadania, que garantisca al mateix temps una quantia econòmica mínima junt amb la posada en marxa de servicis tecnològics, tècnics i professionals que facen possible el dret d’inclusió social per mitjà de l’acompanyament a les persones que així ho precisen (…) .

La interlocutòria, el ponent de la qual ha sigut el magistrat Alfredo Montoya, explica que la Comunitat Valenciana, després de la nova llei, opta per un sistema distint en què la protecció dels consumidors vulnerables passa per prestacions econòmiques directament abonades a ells, la qual cosa suposa la desaparició de la controvèrsia competencial en els termes en què s’havia plantejat