Parlament Europeu, 4/3/10

Ampliar la baixa per maternitat mínima en la Unió Europea de catorze a vint setmanes, i establir una baixa de paternitat del menys dos setmanes són algunes de les propostes incloses en l'informe redactat per la socialista portuguesa Edite Estrela. El text, que va ser adoptat per la comissió de Drets de la Dona del PE el passat 23 de febrer, pretén crear les condicions necessàries perquè no calga elegir entre família i maternitat o una carrera professional.

L'informe també aborda altres assumptes relacionats amb les dones com la relació entre pobresa i edat en la població femenina, el repartiment de responsabilitats o el reconeixement del paper de la dona en el mercat de treball. El projecte d'informe va ser aprovat per la comissió de Drets de la Dona del Parlament Europeu el 23 de febrer, en la segona votació sobre el projecte realitzada per la comissió, després que el ple de la Cambra ho rebutjara.

Senyora Estrela, quins són els principals objectius del seu informe?

D'una banda, continuar millorant la promoció i defensa de les dones embarassades, en període de lactància o puerperal en el seu lloc de treball, i d'altra banda, incloure en la legislació la igualtat de gènere sobre conciliació de de vida familiar, professional i personal. El meu informe també inclou algunes iniciatives innovadores que pretenen promoure una major justícia i igualtat, fonamentalment entre treballadors domèstics exclosos de la legislació europea, i que els drets dels pares que adopten a un xiquet de menys de dotze mesos han de ser equivalents a la baixa per paternitat.

Quin tipus de resistència es va trobar?

de dos tipus; en primer lloc, resistència ideològica (el PE representa a gent de diferent origen, diferents cultures, diferents països, amb distintes ideologies i experiències vitals diferents, i això es nota quan es debaten assumptes d'esta naturalesa, com pel que fa a les opinions que les dones han de quedar-se a casa.

A més, està la resistència financera, la de què discutixen el que costarà. Però esta directiva té díhuit anys d'antiguitat, no estem legislant de hui per a demà. Els Estats membres tindran 3 anys per a traslladar-la a la legislació nacional. Seria un molt mal senyal per als països de la Unió Europea, i per a Europa, que una veuen entrara en vigor la directiva la situació no fóra més favorable que ara. També necessitem ser coherents: d'una banda, la Comissió i el Consell ens alerten del dèficit demogràfic, i després, quan toca aplicar mesures d'estímul de la taxa de natalitat, comencem a comptar les monedes.

Tenint en compte la complicada situació econòmica, és el moment adequat per a aplicar eixes mesures?

Quines seran les conseqüències de la baixa taxa de natalitat? Els xiquets de hui són els contribuents de matí, els responsables de garantir la sostenibilitat de la seguretat social. Necessitem una població activa, i hem de lluitar contra l'estereotip que la maternitat no sols no és una malaltia, sinó que tampoc pot percebre's com un problema o una càrrega per a la societat, perquè és un servici que es presta a la societat. Les dones no han de veure's obligades a triar entre ser mares o, per exemple, tindre responsabilitats de gestió.

La classe mitjana no pot permetre's quedar-se a casa molt de temps sense cap tipus d'ingrés, i un llarg període de baixa fa més difícil la volta al mercat de treball. Nosaltres fem una proposta equilibrada i sensible, que correspon a les expectatives de la gent, de les famílies i de les dones. És més, treballar a temps parcial pot paréixer una bona solució, però quan les dones aconseguixen l'edat de jubilació es troben amb penalitzacions, precisament perquè es van quedar a casa per a cuidar els xiquets. Hi ha estudis que asseguren que la diferència salarial entre hòmens i dones es fa encara més gran quan arriba la jubilació.

Què futur espera per a les baixes de maternitat i paternitat?

Hem de promoure i adoptar més i més polítiques i mesures canalitzades que es compartisquen les responsabilitats professionals i públiques. Defenc la baixa de paternitat perquè no la contempla la legislació europea, encara que ja existix en molts Estats membres, i per a combatre la idea que l'educació i criança dels fills és responsabilitat exclusivament femenina. En els països nòrdics, un pare que no compartix la baixa paternal i que no està a casa és considerat un mal pare. En el sud, un home que agafa baixa paternal és considerat un mal treballador