El nombre de dones assassinades a les mans de les seves parelles o exparelles durant els anys 2016, 2017 i 2018 va ser de 151, un 11,2 per cent menys que en l’anterior trienni. Del total de víctimes mortals, 46 (l’equivalent al 30,5 per cent del total) havien presentat denúncia prèvia contra el seu agressor. L’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere expressa una vegada més la seva preocupació davant aquestes xifres, que indiquen que el percentatge de dones assassinades que havien denunciat prèviament va augmentar en tres punts respecte a la mitjana dels últims deu anys.
Les dones que havien presentat denúncia prèvia tenien una edat mitjana de 38,3 anys (en el trienni anterior va ser de 41,7 anys). Per trams d’edat, la major taxa de denúncies –un 47 per cent del total- es va donar entre les que tenien entre 16 i 25 anys. A més, el percentatge de dones que havien denunciat va ser superior entre les estrangeres (el 31,5 per cent d’elles) que entre les de nacionalitat espanyola (el 29,9 per cent). Gairebé la meitat de les quals van denunciar (47,8) vivia amb el seu agressor.
L’Observatori assenyala que el silenci de la víctima és un “factor de risc per a la vida de les dones maltractades”, per la qual cosa resulta d’enorme importància conscienciar-les a elles, però també a tota la societat, de la necessitat de denunciar. Les víctimes de la violència masclista viuen tenallades pel pànic, que els impedeix denunciar per temor a represàlies. És el que la jurisprudència del Tribunal Suprem ha denominat “escenari de la por”, una situació provocada pel maltractament continuat que agreuja el patiment de la víctima en causar-li danys tant físics com psicològics. No obstant això, recorda l’Observatori, la denúncia és el pas previ necessari que permet a les diferents administracions iniciar els tràmits per a la concessió d’ajudes, adopció de mesures de protecció i recerca dels fets que pugui concloure amb la condemna a l’agressor.
L’Observatori fa una crida a la societat, perquè la contribució dels familiars de les víctimes o de terceres persones pot arribar a ser decisiva. Les dades són, també aquí, preocupants: l’entorn de la víctima només va presentar entre el 5 i el 7 per cent del total de denúncies.
Aquests i altres dades estan contingudes en l’informe sobre víctimes mortals de la violència de gènere en l’àmbit de la parella o exparella corresponent al trienni 2016-2018, elaborat per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere a partir d’informació continguda en els procediments judicials.
151 dones assassinades en el trienni
El nombre de víctimes mortals de la violència de gènere en l’àmbit de la parella es va mantenir constant en el trienni analitzat: 50 dones van ser assassinades en 2016, 51 en 2017 i 50 en 2018. La xifra total del període (151) és un 11,2 per cent més baixa que la del trienni anterior, en el qual els feminicidis van ser 169. Des de 2003, any en què l’Observatori va començar a elaborar estadístiques, les assassinades en l’àmbit de la parella o exparella han estat 978.
Davant aquestes xifres, l’Observatori assenyala la necessitat de visibilitzar els homicidis i assassinats de dones a les mans d’homes també fora de la parella, tal com obliga el Conveni d’Istanbul i es recull en el Pacte d’Estat signat a Espanya en 2017. L’Observatori ja ha començat a elaborar estudis a partir de les sentències dictades en aquest tipus de feminicidis.
La mitjana d’edat de les víctimes de feminicidis va ser de 43,5 anys, molt similar a la mitjana registrada en períodes anteriors. És a dir, prop de la meitat de les dones assassinades se situen en una franja d’edat (entre els 26 i els 45 anys) que representa només la tercera part de la població de dones majors de 15 anys.
A causa de la violència masclista, 102 menors d’edat van quedar orfes entre 2016 i 2018 per haver perdut als seus. El 43 per cent de les víctimes tenia fills menors d’edat en comú amb l’agressor o bé fruit d’una relació anterior. El 75 per cent de les víctimes eren mares, una dada que, segons l’Observatori, indica que la maternitat –juntament amb la pobresa, la dependència econòmica o per discapacitat i l’embaràs- és un factor que fa més vulnerables a les dones víctimes de la violència masclista i que guarda relació amb l’elevat percentatge de casos sense denúncia prèvia: la por tenalla a la víctima, que no denúncia per a protegir als seus fills.
