La Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta atorga als Col·legis de l’Advocacia la capacitat per a ordenar i gestionar tot el relatiu a la prestació dels serveis d’assistència jurídica gratuïta. Eixa previsió legal no és casual, sinó que està basada precisament en la necessitat de garantir la llibertat i independència de l’Advocacia enfront de la resta de poders.
Per aquest motiu, constitueix una ingerència, a més de ser contrari a dret, que qualsevol jutjat pretenga ordenar a un Col·legi qui ha de ser el professional de l’Advocacia que es designe per a defensar a una de les parts en un procediment judicial.
Tots els professionals de l’Advocacia, que presten serveis en el Torn d’Ofici en general, i en violència de gènere en particular, estan degudament formats i tenen l’experiència necessària per a prestar el servei, no permetent-se, pels Col·legis, l’accés ni a eixe ni a la resta de torns a l’empara del benefici de la justícia gratuïta sense eixa acreditada capacitat.
Per això, considerem que l’ocorregut en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció d’El Burgo de Osma constitueix una discriminació al marge de, com ja s’ha indicat, una ingerència en les competències assumides pels Col·legis i atorgades per Llei.
