El Consell Valencià de Col·legis de l’Advocacia organitza la setmana vinent un debat sobre el Dret Civil Valencià, una de les reivindicacions històriques més sentides de la nostra Comunitat. La trobada reunirà representants de la política, l’advocacia i la universitat entorn d’una anomalia històrica que encara segueix sense resoldre’s: la impossibilitat de legislar en matèria civil, a diferència d’altres territoris de l’Estat.
L’acte serà inaugurat per l’Honorable Sra. Nuria Martínez, consellera de Justícia i Administració Pública de la Generalitat Valenciana, i comptarà amb la participació de destacades personalitats de l’àmbit jurídic i parlamentari:
- Francisco J. Palao, director de la Càtedra Institucional de Dret Foral de la Universitat de València.
- Laura Chuliá, diputada autonòmica del PP.
- Ernest Blanch, diputat autonòmic del PSOE.
- Jesús Pla, diputat autonòmic de Compromís.
La moderació serà a càrrec de Sofia d’Andrés, diputada 1a de la Junta de Govern de l’ICAV.
La supressió dels furs valencians en 1707, després dels Decrets de Nova Planta, va deixar al Regne de València sense dret civil propi, mentre Aragó, Catalunya o Navarra van poder conservar-ho. La historiografia més recent coincideix que va ser una decisió discriminatòria, que va obligar els valencians a regir-se per normes alienes i que va marcar una diferència encara no corregida.
Des de llavors, les peticions per a recuperar aquesta competència han sigut constants: del segle XVIII a la Renaixença, dels projectes de la II República a la Transició i a l’Estatut d’*Autonomia de 2006. En l’actualitat, quasi tot l’espectre polític ha mostrat el seu suport. La transversalitat és una de les claus del moviment: les Corts, la Generalitat, diputacions, ajuntaments, sindicats, patronal, universitats i col·legis professionals coincideixen en la necessitat de retornar a la Comunitat aquesta potestat.
L’argument principal és que es tracta de corregir un tracte injust, no de recuperar institucions caduques. Recuperar el dret civil valencià no suposa trencar la unitat d’Espanya ni comporta costos per a les administracions. Al contrari, algunes de les lleis aprovades entre 2007 i 2013 van demostrar que era possible legislar en benefici dels ciutadans, simplificant tràmits i reduint despeses.
Els experts subratllen que l’absència d’aquesta competència resta competitivitat. Mentre comunitats com Aragó, Galícia o Catalunya han adaptat la seua legislació als canvis socials, en la Comunitat Valenciana s’ha hagut d’aplicar un dret estatal menys ajustat a la realitat local. La situació s’agreuja pel fet que el criteri que determina quines comunitats poden legislar en matèria civil procedeix en bona part de compilacions aprovades en èpoques en les quals hi havia un dèficit democràtic, la qual cosa genera una discriminació evident.
La solució definitiva passa per una reforma constitucional. En 2020, Les Corts van aprovar una proposició de llei per a modificar la Carta Magna en aquest sentit, però el text continua bloquejat en el Congrés dels Diputats. Mentrestant, la reivindicació creix i s’assentisca com un símbol de cohesió social.
El debat que se celebrarà a València serà, en aquest context, una oportunitat per a posar sobre la taula una demanda històrica, legítima i compartida que busca equiparar a la Comunitat Valenciana amb la resta de territoris que ja gaudeixen d’un dret civil propi.
Data: 7 d’octubre
Hora: 19 hores
Lloc: Sala d’actes de l’ICAV (Plaza Tetuan, 16)
