Som més iguals ara? prou més. El fet de que m’hagen atorgat este premi representa que hi ha certes fites en el camí de la igualtat quan un home i membre de la carrera judicial ho rep. José Luis Mendoza Gastearena en l’entrega del ll Premis Celia Amorós.
L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Sueca, representat pel seu Degà, que va estar acompanyat per la Vicedegana i alguns col·legiats, va assistir el dijous 23 de novembre a l’entrega del PREMI CELIA AMORÓS a la persona física que va atorgar la DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA al Magistrat titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de Sueca i Violència sobre la Dona, D. JOSÉ LUIS MENDOZA GASTEARENA, com a reconeixement al seu compromís i implicació professional en la lluita contra la violència de gènere.
En l’emotiu discurs pronunciat i després de reconéixer que van ser els seus pares els que li van inculcar els valors de respecte, tolerància i igualtat, va manifestar que eixe guardó era “un reconeixement a la labor del partit judicial de Sueca en la lluita contra la violència de génere”.
Va haver-hi reconeixement expresse per a l’equip del Jutjat, “per la seua capacitat de treball i qualitats humanes extraordinarias”, per a Agustín Sapinya, “fonamental en el suport diari a les víctimes”, per als degans d’advocats i procuradors i conjunt de professionals del dret “pel seu treball” per als seus companys de partit “per la paciència que han tingut estos anys davant de la prioritat donada a la violencia”, per al Ministeri Fiscal, “pel seu rigor professional i gran humanitat amb què realitzen el seu treball”, per als membres de la Guàrdia Civil i Policia Local dels 14 municipis del partit amb qui manté “un marc de col·laboració estret i diari”.
En els seus agraïments el Magistrat va efectuar un exprés reconeixement a la plena disponibilitat del Col·legi d’Advocats de Sueca i “A L’ESFORÇ PERSONAL DELS LLETRATS EN L’ACTIVITAT DIÀRIA DE LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE”.
Quant al treball realitzat, va reconéixer que el desenvolupament de la funció judicial, amb estricte compliment de la legalitat i absoluta imparcialitat, no és incompatible amb una justícia pròxima al ciutadà i sensible amb la problemàtica social. Que en este difícil i a vegades dur treball que és la lluita contra la violència, sempre ha pretés que les víctimes en seu judicial es trobaren segures, protegides i abrigades en el difícil tràmit de relatar els maltractaments patits. També va destacar la prioritat donada als procediments penals de violència de gènere i la celeritat als assumptes civils derivats d’eixa violència.
Dotze anys porta este Magistrat al capdavant del Jutjat Especialitzat, reconeixent que és un treball que de vegades té moments amargs i molt durs, amb encerts i amb errors però amb la sensació que s’efectua un esforç molt considerable en esta matèria, i que el premi atorgat li servix de respatler i estimule per a vaig seguir realitzant el treball i continuar innovant.
Durant estos anys al capdavant del Jutjat de Violència contra la Dona, el Magistrat ha establit mecanismes d’organització i coordinació amb els cossos i forces de seguretat de tot el partit judicial – Policia Local i Guàrdia Civil- per als seguiments de les mesures d’allunyament. Així mateix ha promogut la creació d’un grup -Treballant per la igualtat- integrat pels regidors dels catorze municipis del partit judicial amb competències en Servicis Socials per a donar major eficàcia als mecanismes assistencials de les víctimes de maltractaments. També participa activament en la labor de conscienciació dels adolescents, per mitjà de xarrades i taules redones en els diversos instituts i col·legis del Partit Judicial.
La relació d’este Magistrat amb el Col·legi d’Advocats de Sueca i amb el col·lectiu de lletrats pertanyents al mateix i que exercixen en eixe partit judicial és excel·lent.
Este Col·legi, conscient de la dedicació del Magistrat a la causa de la igualtat i a la seua implicació més enllà de l’estrictament professional, en la lluita contra la violència de gènere, li va proposar el passat mes de juny com a candidat als premis Drets Humans de l’Advocacia Espanyola, enguany dedicats a la lluita per la igualtat de gènere.
En la defensa d’eixa candidatura parlàvem de que en el Jutjat especialitzat d’este partit judicial este Magistrat ha procurat que el tracte a les víctimes siga el més humà i digne. José Luis Mendoza és un clar exemple de la lluita per la igualtat, pels drets d’eixa gran quantitat de dones anònimes, maltractades, una lluita diària i no per invisible no menys necessària. És la lluita que arriba i se sent al marge dels mitjans, de les xarxes socials o de la televisió, l’efectiva. El somriure, els ulls d’esperança i les gràcies al final d’eixe llarg dia són les recompenses que es reben per un treball que no pareix tal, sinó una participació voluntària i compromesa en una causa, la de la igualtat des de la lluita contra l’alifac que és la violència de gènere.
En paraules del propi Magistrat “n’hi ha un element fonamental en violència de gènere: evitar la victimització secundària. Donar un tracte el més humà i digne a les víctimes, i que perceben això és un dels objectius que pretenem tots els dies. Que assenten que se’ls està sentint amb la major delicadesa i atenció i que es troben còmodes”.
Per això des del Col·legi considerem que el premi atorgat per la Diputació de València és quelcom merescut i agraïm el record i menció pel Magistrat a l’arreplegar el mateix als lletrats i la seua labor.
Tal com el mateix va dir a l’agrair la felicitació del Col·legi pel premi atorgat, “És impossible posar el nom de tots els Lletrats que treballen en assistència de víctima i detingut, però hi ha noms que estan en la retina de tots, els José Maris, les Dolores, les Roses, les germanes, els germans , Maite, Reis, les Beatriu, les Isabel, les Noelias, els Vicentes, Ricardo, Emili, els Joses, les María José, Félix, Jordi, Hugo, Héctor… etc.”.
Serà este Magistrat el que el pròxim mes de desembre dirigisca i coordine el nou curs sobre violència de gènere que l’ICA SUECA té previst impartir conscient de la necessitat de mantindre als nostres col·legiats al dia en una matèria tan important i de tanta rellevància com és esta. Quanta major especialització en la matèria millor prestació assistencial.
Un dels temes que es pretén abordar és el nou Pacte contra la Violència de Gènere. En entrevista mantinguda amb el Magistrat ens ha informat i avançat quals són al seu parer les mesures més reveladores.
Així, ens ha comentat que amb el dit pacte es pretén, entre altres objectius:
- ampliar el concepte de violència de gènere a tots els tipus de violència contra les dones continguts en el Conveni d’Istanbul.
- Introduir un nou apartat 5 en l’article 20 de la EL 1/2004 del tenor següent: 20.5: «El advocat o advocada de la víctima de violència de gènere ostentarà la seua representació processal fins que es procedisca a la designació de procurador o procuradora, podent personar-se com a acusació particular en qualsevol moment des de l’obertura del procediment, sense que això puga determinar la retroacció de les actuaciones» (amb la legislació actual l’advocat o advocada de la víctima no té capacitat legal per a assumir la seua representació processal i, per tant, no pot exercir en nom seu l’acusació particular fins que no existisca postulació de procurador o procuradora) .
- Suprimir l’atenuant de confessió en delictes de violència de gènere, quan les circumstàncies dels fets permeten atribuir fefaentment la seua autoria, així com l’atenuant de reparació del dany.
- Perfeccionar la tipificació dels delictes en l’àmbit digital.
- Recomanar l’aplicació de la circumstància 4.a de l’article 22 del Codi Penal, (agreujant de genere) en tots els casos en què resulte provat l’element subjectiu de motius masclistes o discriminatoris cap a la vicitma
- No considerar les injúries i calúmnies a través de les xarxes socials en l’àmbit de la violència de gènere com únicament un delicte lleu.
- Utilitzar la mesura de llibertat vigilada sobre el maltratador en els moments en què la víctima es troba més desprotegida, com quan es dicta sentència condemnatòria i encara no s’ha executat la dita sentència, i l’agressor ja ha complit la pena d’allunyament durant el procés.
- Estendre la llibertat vigilada als restants delictes en l’àmbit de la violència de gènere.
- Establir conseqüències als successius trencaments de les ordes d’allunyament, com, per exemple, l’ús dels instruments de vigilància electrònica, quan concórreguen els supòsits legalment previstos. Abans esta opció no existia, atés que no es permetia la instal·lació de polseres en trencaments
- Mantindre l’ampliació de la jurisdicció dels Jutjats de Violència a dos o més partits judicials només si repercutix en una millora qualitativa de l’atenció i els mitjans amb què es compte. En este extrem, José Luis Mendoza advoca per reclamar un Jutjat exclusiu en Sueca.
- Per a evitar la victimización secundària, prioritzar l’adequació dels Jutjats de Violència sobre la Dona i jutjats especialitzats, amb dependències que impedisquen la confrontació víctima/agresor, dotant-los de mitjans audiovisuals que eviten la repetició de les declaracions
- Dur a terme les mesures oportunes per a l’habilitació d’instal·lacions amigables en els Jutjats (incloses cambres de Gesell) per a atendre els xiquets i a les xiquetes víctimes.
- Dotar de majors recursos als equips psicosocials perquè els jutges i jutgesses puguen comptar, sense dilació, amb els pertinents informes, evitant el col·lapse dels jutjats, mesura esta que segons el Magistrat agilitzaria notablement als jutjats.
- Establir, en el termini màxim de dos anys, les Unitats de Valoració Forense Integral, de les que podran formar part psicólogos/as i trabajadores/as socials, i que, entre altres funcions, assistiran als jutges i jutgesses en la valoració del risc.
- Revisar els protocols judicials a fi que els Jutjats comuniquen als Punts de Coordinació de les Ordes de Protecció les interlocutòries de sobreseïments provisionals, les sentències absolutòries i les sentències de modificació de mesures en els casos de violència de gènere, quelcom que en l’actualitat no es fa.
- Reforçar en la legislació i en els protocols que s’aproven i revisen, l’absoluta prohibició de la mediació en els casos de violència de gènere.
- Establir unitats policials amb formació específica en violència de gènere que presten atenció les 24 hores del dia, tots els dies de la setmana, mesura esta que a criteri del Magistrat resulta fonamental.
- Incloure els fills i filles en les valoracions policials de risc de les víctimes.
- Millorar el sistema tècnic d’instruments de vigilància electrònica, implicant als Ministeris de Justícia i Interior i instar al Consell General del Poder Judicial perquè fomente el seu ús almenys en els supòsits de «riesgo medio»
- L’eliminació de l’art 416 de la Lecrim
Il·lustre Col·legi d’Advocats de Sueca
