Nacions Unides ha demanat a Espanya que cesse la pràctica d’entregar sobre la marxa al Marroc als immigrants interceptats en el salt de les tanques de Ceuta i Melilla, una pràctica coneguda com ‘devolucions en calent’ que va trobar acomodament normatiu en la Llei de Seguretat Ciutadana per mitjà de la figura jurídica de nova creació coneguda com ‘rebuig en frontera’.
En esta ocasió és el Subcomité per a la Prevenció de la Tortura de l’ONU qui, després de visitar Espanya entre el 15 i el 26 d’octubre, ha instat a l’Estat “a no realitzar devolucions sumàries conegudes com ‘devolucions en calent’ sense una avaluació prèvia i individualitzada sobre el risc de tortura al retornar al seu país d’origen”.
Esto facilitarà el procediment d’asil i de protecció internacional", va afegir el cap de la delegació traslladada a Espanya, Felipe Villavicencio, en esta primera visita del Subcomité per a la Prevenció de la Tortura
Segons informa en un comunicat avançat pel diari El Mundo, després de la visita es girarà un informe confidencial al Govern d’Espanya incloent les seues observacions i recomanacions en relació a la prevenció de la tortura i els maltractaments de persones privades de llibertat. No obstant això, este organisme insta l’Estat a fer-ho públic per raons de transparència.
Ja el Comité de Drets Humans de Nacions Unides va demanar a Espanya explicacions per les entregues sumàries d’immigrants a peu de tanca quan va examinar a l’Estat en esta matèria en 2015. En aquell moment, previ a la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana que incorporaria el rebuig en frontera, Espanya va argumentar que es tractava de “denegacions d’entrada” que estaven “en consonància amb les obligacions d’Espanya en matèria de protecció internacional i el principi de no devolució”.
També la representació a Espanya de l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha demanat la fi d’esta pràctica i el seu reemplaçament per un sistema de garbellament que permeta distingir refugiats de migrants econòmics abans de prendre una decisió sobre la seua devolució al Marroc.
El Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa i el propi Tribunal d’Estrasburg en un recent pronunciament s’han posicionat també en contra de l’entrega automàtica dels migrants interceptats en el salt de les tanques de Ceuta i Melilla.
No és l’única recomanació que han elevat els experts del Subcomité de Prevenció de la Tortura després de la visita. L’òrgan de les Nacions Unides per a la prevenció de la tortura ha instat a Espanya a enfortir el Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura que encarna la figura del Defensor del Poble.
“Encara que reconeixem el treball del MNP, estem preocupats per la seua poca visibilitat i per la falta d’independència funcional i financera del MNP respecte de la Defensoria del Poble. Ens preocupa també el reduït nombre de funcionaris permanents i la necessitat d’incorporar altres especialistes per a enfortir la seua composició interdisciplinària, entre altres observacions”, va assenyalar Villavicencio.
Durant la seua estada a Espanya, el SPT va recórrer 30 llocs de privació de la llibertat en les ciutats de Madrid, València, Bilbao, Sant Sebastià, Melilla, Màlaga, Algesires i Càdis-Jerez. Entre altres, va visitar comissaries policials i de la guàrdia civil, centres penitenciaris, centres d’internament d’estrangers, centre d’internament per a menors, cel·les judicials, el lloc de detenció de l’aeroport de Barajas, un hospital psiquiàtric, així com el Centre d’Estada Temporal d’Immigrants a Melilla.
Els integrants de la delegació van dur a terme entrevistes privades i individuals amb persones privades de la llibertat, funcionaris del sistema penitenciari i de la policia i personal metge, així com van mantindre reunions amb representants del Govern, amb el President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, el Fiscal En Cap de l’Audiència Nacional, el Fiscal d’Estrangeria, el Director de l’Institut de Medicina Legal, el Director de l’Institut de Medicina Legal d’Òrgans Judicials Centrals, el Defensor del Poble i representants de la societat civil, la Creu Roja i l’ACNUR.
