La Associació de Juristes Valencians va organitzar en el matí d’ahir un acte en el Congrés dels Diputats amb la finalitat de reivindicar la reintegració efectiva del Dret Civil valencià. La trobada per ha tingut lloc després d’haver plantejat una proposició de reforma constitucional per part de les Corts, per a la incorporació a la disposició addicional segona de la Carta Magna d’un nou paràgraf, que possibilite la reintegració efectiva del Dret Civil valencià, matèria inaplicable des de fa ja 5 anys. La proposta reformista valenciana va ser presentada, i està a l’espera de la seua tramitació per part de la Junta de Portaveus del Congrés, fa quasi 16 mesos, el 28 de febrer de 2020.
L’acte va comptar amb la presència d’una important representació de la societat civil i el municipalisme valencià. Entre ells, el degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Sueca, Jesús Muñoz, i el degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’Alcoi, Ricardo de la Encarnación, així com el president de AJV, José Ramón Xirivella; el vicepresident segon del Consell, Rubén Martínez Dalmau; el vicepresident de la Generalitat, Jorge Bellver; la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo; i diferents secretaris autonòmics i secretaris generals, com Francesc Gamero, Jorge Alarte o Zulima Pérez, entre altres.
Durant la jornada, els assistents es van fer una fotografia en l’escalinata principal d’accés al Congrés dels Diputats. Seguidament, a la sala constitucional es va celebrar una jornada divulgativa sobre la motivació de la reintegració del Dret Foral Valencià. En la sessió, van participar nombrosos experts i representants del municipalisme i la societat civil, i va comptar, així mateix, amb la destacada intervenció de Pascual Sala, expresident del Tribunal Constitucional.
La reforma constitucional és la solució promoguda per les Corts per a exercir de manera efectiva la competència legislativa prevista en l’Estatut d’Autonomia (l’EL 1/2006), norma aprovada mitjançant llei orgànic i, per tant, llei estatal, que va comptar amb un enorme suport parlamentari dels diputats del Congrés i els senadors fa 15 anys.
Les manifestacions d’aqueixa competència valenciana cristal·litzen amb l’aprovació de 3 normes d’àmbit familiar: la Llei 10/2007, de 20 de març, del règim econòmic matrimonial valencià; la Llei 5/2011, d’1 d’abril, de relacions familiars dels fills i filles els progenitors de les quals no conviuen (llei valenciana de custòdia compartida) i la 5/2012, de 15 d’octubre, d’Unions de fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana.
La singularitat del supòsit resideix en què de “facto”, malgrat la voluntat política conjunta, de diputats, senadors i els diputats de les Corts Valencianes, de conferir la competència legislativa, els recursos d’inconstitucionalitat plantejades contra els desenvolupaments legislatius d’aqueixa competència van determinar que foren declarats nuls i inconstitucionals, per la qual cosa diferents Sentències del TC ( 82/2016, 110/2016 i 192/2016 ), van buidar de contingut pràctic les previsions estatutàries i banalitzen la rellevància que l’Estatut confereix a aquesta matèria.
Caracteritza la Proposta Valenciana, que no aspira a introduir canvis legislatius per a ampliar l’àmbit competencial valencià, per contra, es pretén reformar la constitució per a fer efectiu un nivell d’autogovern ja aprovat pel Congrés i Senat l’any 2006.
El suport a la modificació constitucional és molt rellevant donada la transversalitat política, social i cívica, i cívica de la iniciativa. És la via per a solucionar política i jurídicament una incongruència del nostre sistema constitucional. Es tracta d’una modificació concreta i necessària de la nostra Constitució per a garantir l’exercici “efectiu” de la capacitat legislativa civil autonòmica.
L´Associació de Juristes Valencians va presentar formalment als grups parlamentaris de les Corts la redacció proposada i va ser plantejada com a Proposició de Llei conjunta pels síndics de quatre grups parlamentaris (Partit Popular, PSOE, Compromís i Podemos) en el Parlament Valencià.
Constitueix una singularitat o excepció en aquesta legislatura la transversalitat ideològica d’aquesta Proposició de Llei conjunta aprovada per les Corts Valencianes, que només pretén recuperar l’autogovern en matèria civil nominalment previst en l’Estatut valencià fa més de 15 anys.
La legitimitat constitucional d’aquesta proposat té un fonament similar a la de la configuració autonòmica. L’art. 151-1 CE requeria per a accedir a la màxima autonomia juntament amb l’acord de les diputacions provincials afectades un rellevant suport poblacional superior al 50% del cens de cada província i del 75% dels municipis de la demarcació provincial. Convé recordar que, l’any 1978, 512 municipis de les tres províncies valencianes van sol·licitar accedir a l’autonomia a través de la previsió de l’art. 151-1, i actualment són 523 dels 542, que representen al 99% de la població, els que sol·liciten la reintegració efectiva del Dret Civil Valencià.
