L’advocat Joaquín Ignacio García Cervera, nou membre de la Reial Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació

L’advocat valencià, Joaquín Ignacio García Cervera, ha pres possessió com a nou membre de número de la Reial Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació, (RAVJL), mitjançant la celebració d’un acte de solemne que va tindre lloc en la Sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de València (ICAV).

La cerimònia va ser conduïda per la presidenta de l’Acadèmia i degana de l’ICAV, Auxiliadora Borja, qui va rebre a la nova incorporació, al costat de la resta de membres de la institució. García Cervera, va estar apadrinat pels acadèmics, Miguel Guillot i Rafael Fernández. La presidenta va ser l’encarregada d’imposar-li la medalla i fer-li lliurament del diploma, després de la qual cosa el nou acadèmic va pronunciar el seu discurs titulat ‘Particularitats de la figura del comptador partidor designat pel jutjat. Contradiccions i propostes de solucions’.

Res més començar la seua intervenció, l’advocat va tindre un emotiu record cap al seu pare, Joaquín García Marín, qui també fóra acadèmic de la RAVJL. Seguidament, va voler agrair als seus familiars, companys i amics el suport rebut des que es coneguera la notícia del seu nomenament.
Cervera va començar a desgranar els punts del seu discurs. “M’he centrat en la figura del comptador-partidor perquè, encara que no existeix en la legislació civil res que distingisca, en principi, al comptador-partidor triat pel testador del qual es tria en el procediment de divisió d’herència, veurem que el Tribunal Suprem equipara la seua capacitat a la del testador, fins al punt de col·locar-lo quasi en la posició de `jutge extraprocessal´”, va assenyalar. Per a concloure la seua intervenció, el nou membre de l’Acadèmia va recitar uns versos en homenatge al seu progenitor, que aquest havia inclòs en el discurs que va oferir l’any 2007 en ser homenatjat al costat dels seus companys per les Noces de Diamant d’incorporació a la professió. Pots llegir els versos de Joaquín García Marín al final de la notícia.
Una vegada finalitzada l’exposició, el torn de paraula va recaure en l’acadèmic, Luis Miguel Romero Villafranca, qui va donar la benvinguda al nou company i ha va voler lloar la seua trajectòria, perquè “ve a enriquir amb el seu patrimoni jurídic el patrimoni d’aquesta centenària corporació, que l’ICAV va decidir constituir com a Acadèmia al desembre de 1832”, va afirmar Romero.
L’acte va comptar amb la presència dels membres de la Junta de Govern de l’ICAV, així com de diferents autoritats i personalitats de l’àmbit de la justícia, familiars i afins del condecorat.
VERSOS DE JOAQUÍN GARCÍA MARÍN (NOCES DE DIAMANT ICAV 2007)

Permíteme, compañera,

y déjame, compañero,

que en el vano de la puerta

de tu despacho incipiente,

me atreva a ser consejero

dándote una voz de alerta

deja, al menos que lo intente.

Acabas de comenzar

una noble profesión,

apasionante y gloriosa,

y en ella vas a encontrar

intereses y pasión,

agresividad dolosa,

hipocresía, doblez,

temor frente a valentía,

‑ en dura dicotomía ‑

desprendimiento, avidez.

Pues la humana condición

es de tal naturaleza,

que o desciende a la bajeza

o sube como un halcón.

Ahora tienes que elegir

la senda de tu futuro.

Si lo quieres ruin y oscuro

o estás dispuesto a servir

a la verdad con valor,

en el correcto ejercicio

de un quehacer hecho servicio,

con diligencia y honor.

Y si ya has decidido,

compañero o compañera,

enarbolar la bandera

del esfuerzo compartido

en favor de la Justicia,

bien venido a nuestro predio.

Yo quisiera darte el medio

y completar tu pericia

para ese duro quehacer

que complicado ya entiendes,

cuando tu mirada enciendes

al comenzar a ejercer.

Déjame que te aconseje

antes de empezar tu lucha,

para que el temor se aleje.

Déjame y ahora escucha:

Ama a tu profesión.

Con calor, ávidamente.

Antes de fallar, detente.

Cultiva tu vocación.

Y cuando sientas adentro

un profundo escalofrío

ante la desigualdad,

ve decidido a su encuentro

y opón con todo tu brío

frente a ella, la equidad.

Y si llegas a sentir

en el fondo de tu entraña

el temblor de la inquietud,

por no poder impedir

el triunfo de la patraña

del mal y la ineptitud,

estás en el buen camino.

Reacciona y no abandones,

que lo merece la empresa.

Combate con furia y tino,

que son fuertes tus razones

pues la verdad siempre pesa.

Si sobre estas premisas

te lanzas al porvenir

no es difícil predecir

que si caminas sin prisas,

siendo fiel al juramento

o a la promesa que hiciste,

verás que el Derecho existe

y es el mejor instrumento

de apacible convivencia

para la comunidad,

pues sin él no hay sociedad

sino apenas coexistencia.

Es una hermosa labor

la que la toga te impone

y por eso te propone

que la cumplas con honor.

Estás en tu madrugada.

Frente al sol y cara al viento.

Este es el mejor momento

para iniciar la escalada.

Comienza tu primer día

salvando cualquier repecho.

Ara y siembra tu barbecho

sin temor a la sequía,

que si sigues en la brecha

sin mostrarte vacilante

yo te auguro una cosecha

cuantiosa y gratificante.

Y cuando te llegue el día

en que sientas que le has dado

este sentido a tu vida,

grita al mundo tu alegría.

Proclama que has encontrado

la más honrosa salida

a un difícil cometido,

y apenas con el pertrecho

de una leve fantasía,

–  quizá sin darte tú cuenta –

con tal sutil herramienta

notarás que has convertido

la Poesía en Derecho

o el Derecho en Poesía.